Referèndum a Altafulla?

Representants d’Esquerra d’Altafulla estaran presents a Arenys de Munt (Maresme) el proper 13 de setembre, per seguir d’aprop el referèndum per l’autodeterminació de Catalunya que es celebrarà en aquesta vila maresmenca. L’objectiu és estudiar la possibilitat de celebrar un referèndum d’aquest tipus a Altafulla.

El passat mes de febrer el Ple de l’Ajuntament d’Altafulla ja va aprovar una moció a favor de l’autodeterminació del poble català, amb els vots d’Esquerra, Alternativa Baix Gaià i AUPA, mentre que PP, CiU i PAU van unir-se per votar en contra. El PSOE, IDEAL i el regidor no adscrit Jano Francino van optar per abstenir-se.

La moció aprovada instava l’Ajuntament a comprometre’s a fomentar dinàmiques que ajudin a fer reconèixer internacionalment la reivindicació del dret de decidir a tenir un Estat propi català. D’aquesta manera, Esquerra d’Altafulla espera que sigui possible seguir, juntament amb gairebé 100 pobles i ciutats més, l’exemple d’Arenys de Munt.

A més, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao ha anunciat que Esquerra impulsarà a través de la plataforma Decidim.cat la presentació d’iniciatives anàlogues a la d’Arenys de Munt. Tot això, en resposta ‘a la reacció desproporcionada i ridícula de les institucions de l’Estat’,que ‘expressa la seva por a la democràcia’, ‘incapaços de metabolitzar aquest debat tranquil·lament’, quan és, segons Ridao ‘un exercici de normalitat, que un dia o altre podrem exercir’.

Anuncis

Carta a Joan Ridao

A continuació us mostrem un article d’Hèctor López Bofill, militant d’Esquerra d’Altafulla  i professor de Dret Constitucional a la UPF, publicat el passat 3 d’agost al diari Avui.

070506033

Benvolgut Joan Ridao: T’he expressat diversos cops en privat les meves discrepàncies amb la deriva ideològica i estratègica que traspuen les teves declaracions en els mitjans de comunicació, una línia de pensament que, per bé que s’ha consolidat amb l’acord de finançament, fa temps que porta ensenyorint-se de l’acció política d’ERC. Com que no vull contribuir a aquest mal endèmic del país de reprimir en públic allò que es manifesta lluny de l’àgora (un costum, d’altra banda, al meu parer tributari de la immaduresa democràtica) no vull deixar passar l’ocasió per repetir els meus arguments sempre des del profund respecte, la cordialitat i l’admiració que saps que et professo com a jurista i com a persona.

Vull centrar la meva exposició en un comentari
teu de l’entrevista concedida a aquest diari que em sembla paradigmàtic del que plantejo. Abans, però, i amb caràcter general, reitero el meu radical desacord amb el fet que un partit independentista hagi acabat abraçant el model de reivindicació mesurada i de concessió lenta (allò que en d’altres èpoques s’anomenava peix al cove) just en el moment en què el conjunt del catalanisme ha percebut el rotund fracàs d’aquest projecte de mínims. Aquesta, deixa’m recalcar-ho, ha estat l’única virtut del procés estatutari del qual ara vivim els apèndixs: fomentar la certesa que Espanya i el sistema jurídic i polític que es va erigir amb la Transició són nocius per a Catalunya. En el moment que es podia desbocar la ruptura i que ERC podia ajudar a precipitar-la, el partit s’arrenglera amb el mateix ordre que ens ha portat a la decadència. Dient que sí al finançament es diu que sí a un Estatut retallat per al qual ERC havia demanat el vot en contra, es diu que sí a l’espoli fiscal, a la LOFCA, a l’autonomisme i a la Constitució de 1978. Repeteixo, en un context de descrèdit global del sistema, en una crisi econòmica galopant que Catalunya pateix més a causa de la dominació política, amb l’ascens de noves generacions de catalans desacomplexats que no entenen les raons d’aquest servilisme i amb unes elits econòmiques desesperades que es limiten a seguir al compàs del que han fet tota la vida en un immobilisme diabòlic. La solució d’ERC davant d’aquest panorama: fer de CiU però en temps colèrics, contra els quals la lleu pàtina de les polítiques socials és un escut de paper.

Anem al teu comentari publicat a l’entrevista de diumenge 26
. És aquest: “La clara vocació com a partit de govern i l’opció claríssima en el finançament han situat ERC en una vocació d’independentisme modern, allunyat de les tesis d’aquest independentisme més sentimental. S’ha produït allò que en termes mercantils en diem operació acordió: estic convençut que en aquest camí hem perdut molta gent que tenen pressa. I crec que hem substituït aquests independentistes per uns de nous i hem incorporat al que representa ERC gent de l’òrbita del PSC. Són pocs però qualitativament importants, com Josep Ramoneda o López Burniol”.
El que està fent ERC és just el contrari del que s’espera d’un partit que hagi de liderar un gest d’emancipació nacional. Això és, en comptes de cohesionar les bases, de tenir-les mobilitzades i enfervorides, se’n provoca la desmotivació i la desbandada. Torpedinar la teva gent. Això per a què? Per provar de fer forat en sectors que mai no et recolzaran. L’afany d’estendre’s en cercles econòmics, intel·lectuals o socials de precària o nul·la sensibilitat sobiranista ha estat pagat amb el pitjor cost possible: la pèrdua de suport dels teus aliats naturals. L’exemple dels intel·lectuals és flagrant. Estimat Joan Ridao, que en Josep Ramoneda o en López Burniol estiguin lleugerament desenganyats d’Espanya no equival a comptar-los com a actius propers a ERC. Et penses que simpatitzaran amb ERC? Que la votaran? I per contra: on són els intel·lectuals que recolzaven el partit al 2003? Per posar tres noms de trajectòries molt diferents: Salvador Cardús, Joan Ramon Resina o Víctor Alexandre. De veure en ERC un partit diferent, ple de promeses, de radicalitat democràtica, de fermesa nacional i de garantia de la justícia social a caure, tots ells, en un profund desengany. O és que un Josep Ramoneda (“qualitativament importants”, dius) val més que un Salvador Cardús? Això només pot ser així per a algú que es deixi enlluernar per un teixit mediàtic i cultural (en el qual Ramoneda participa) que té tota la potència d’un Estat al darrere, d’aquest Estat espanyol amb el qual ERC, en teoria, es troba en conflicte.

Però l’esment als intel·lectuals em serveix per endinsar-me en l’argument central de caràcter electoral i social, i és que el discurs del gradualisme d’esquerres que propugnes i que s’ha estès en la direcció d’ERC té el perill d’adreçar-se a votants inexistents. No entenc per què es continua clavant la banya en aquesta estratègia que ja ha demostrat la seva esterilitat en el darrer cicle electoral. Tornem a la mateixa dialèctica: l’intent de captar nous vivers de votants en l’electorat d’esquerres de poca o nul·la adhesió a l’independentisme es paga amb una collita precària de nous votants i amb la fuga de quantitats ingents dels que t’eren fidels. Això sense oblidar que qualsevol èxit dins el sistema (com suposant que fos el finançament) es capitalitza pel partit de l’ordre d’esquerres: el PSC. En el tema del finançament, per cert, també hem pogut constatar com des d’ERC s’ha seguit la consigna de menystenir les bases: ni les JERC, ni organitzacions socials properes com Sobirania i Progrés, ni una bona colla de militants han acceptat l’acord. Els “sectors crítics testimonials” dins d’ERC, com tu els anomenes, són, d’entrada, més del 10% requerit per plantejar un referèndum sobre el finançament que, contra la legalitat estatutària, la direcció es va negar a convocar.

Sincerament l’independentisme d’esquerres, i tot allò que pot aportar a Catalunya, es mereix més que aquesta situació de degradació que la ideologia està patint en la seva praxi. Naturalment, la direcció d’ERC és lliure de triar aquest camí, que per això fou escollida en un Congrés Nacional (per bé que aquests plantejaments poc agosarats no estaven clarament propugnats per la candidatura guanyadora). Però et demano (i encara no tinc cap dubte sobre això) que si es persisteix en aquesta línia i les conseqüències electorals són devastadores s’assumeixin aquelles responsabilitats que dignifiquen l’exercici de la política.

Els municipis on governa Esquerra són sinònim de bona gestió de residus

vilagra

La portaveu d’Esquerra a la Comissió de Medi Ambient del Parlament, Laura Vilagrà, ha afirmat aquesta tarda que ‘els municipis on governa Esquerra són sinònim de bona gestió de residus i de municipis que reciclen bé, on es facilita als ciutadans el poder de reciclar i es fa pedagogia’. Vilagrà ha pronunciat aquestes paraules durant el debat d’una moció de CiU sobre residus que Esquerra ha rebutjat perquè prioritza la incineració per sobre del reciclatge.

Vilagrà ha recordat que la UE s’ha decantat per la incineració per davant de la deposició, però que ‘abans de parlar d’aquest tractament finalista dels residus, planteja que s’haurà d’augmentar el percentatge de reciclatge o reutilització com a mínim fins el 50%’. En aquest sentit, la diputada independentista ha afirmat que Esquerra vol acostar-se a Alemanya, Holanda o Àustria, més que no pas a Polònia, Hongria o Txèquia, o Portugal i Grècia que estan per sota del 20%.

La que també és secretària nacional de Política Territorial d’Esquerra ha assegurat que, després d’analitzar entre els municipis del Principat ‘qui fa els deures’, s’ha trobat ‘amb algunes sorpreses’. La primera d’elles, és que ‘dels 946 municipis, menys de la meitat no fan la recollida de la fracció orgànica’. És cert, que ‘alguns d’aquests són petits, però també hi ha molts grans municipis, com Santa Coloma de Gramenet, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat, i això és greu’.

En segon lloc, s’observa, com ha recordat Vilagrà, que ‘dels 72 municipis que reciclen més del 50%, 28 són governats per Esquerra; i dels 17 que reciclen més del 75%, 10 tenen l’alcaldia d’Esquerra’.

Vilagrà ha afegit, finalment, que Esquerra no s’oposa a la incineració o a la construcció de noves instal·lacions ‘perquè sí’, sinó que ‘abans ens queden molts deures per fer’. ‘No estem pel “cremar per cremar”, sinó que tot residu tingui un tractament previ de recuperació’, ha dit, ‘i que en tot cas el que no es pugui recuperar, es valoritzi energèticament tal com diu la UE’.

Eleccions al Parlament europeu 2009

eleccionseuropa09altafulla

Font: Avui.cat

En breu analitzarem els resultats de les eleccions europees en clau altafullenca.

Una Europa plural: Junqueras

El fet cultural s’ha constituït al llarg de la història per la unió de voluntats pròpies que ha suposat la suma de les identitats col·lectives dels pobles i de les nacions. Actualment la cultura és a Europa un actiu de desenvolupament i progrés social, econòmic i d’innovació molt important, malgrat que no està essent reconegut com a tal per l’agenda prioritària d’acció i disseny de les polítiques actives de la Unió Europea. Esquerra defensa la creació d’un pla general de suport a la cultura a nivell de la Unió Europea en totes les seves vessants: creació, distribució i consum; que sigui dut a terme mitjançant la creació d’un Consell Europeu de la Cultura, des del qual totes les cultures europees tinguin veu i vot i participin d’una política comuna cultural a nivell continental.

La llengua catalana és un component indestriable i fonamental en la definició de la comunitat catalana que ha de ser mantinguda i fomentada en qualsevol projecció internacional de la nostra cultura i la nostra societat. Per factors històrics i polítics la nostra llengua ha perdut una part important de les posicions d’ús oficial i, fins i tot, interpersonal, que havia mantingut. Esquerra, davant la realitat lingüística múltiple que comporta una ciutadania dels Països Catalans procedent d’arreu del món, reconeix la llengua catalana com l’única vertebradora d’una comunitat lingüísticament unida per una llengua comuna; amb l’excepció, és clar, de l’especificitat d’era Val d’Aran, i les comarques valencianes de parla castellana. A la Unió Europea, Esquerra ha de vetllar per impedir que hi hagi un ordre administratiu poc respectuós amb la voluntat de les col·lectivitats nacionals europees en l’àmbit de les llengües pròpies, per tal d’avançar cap a la recuperació plena dels usos públics i oficials de la nostra llengua nacional dels Països Catalans.

MÉS INFORMACIÓ I PROPOSTES

Europees 2009: actes de campanya al Tarragonès

Des d’Esquerra d’Altafulla us anunciem els actes que es faran a la comarca del Tarragonès i us animem a participar-hi i a difondre el programa de la candidatura Europa dels Pobles-Verds perquè Oriol Junqueras surti elegit com a eurodiputat:

Dimarts, 26 de maig
20.00 h Xerrada-col·loqui a Creixell (Sergi de los Rios, presenta Francesc Tarragona)
Lloc: Casal Municipal (Avda. Dr. Pujol, 15).

Dijous, 28 de maig
19.00 h Visita de Joan Puigcercós a Vilallonga del Camp.
Lloc: Centre Recreatiu (C/ Valls s/n)

Dijous, 28 de maig
20.00 h Acte central Camp de Tarragona, a Tarragona

Presenta Sergi de los Rios.
Intervenen: Núria Gavarró, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i Oriol Junqueras
Lloc: Tinglado 1 Moll de Costa.

Dijous, 4 de juny
20.00 h Roda de Barà (Anna Simó, presenta Antoni Vilanova)
Lloc: Casino Municipal (Plaça dels pins s/n).


Temps de crisi

Imagen 1

En el ple del mes de març ens van comunicar el tancament dels comptes de l’any 2008 amb saldo positiu de 39.000 €, això ha estat possible per l’augment dels ingressos de l’IBI (per altes noves) i a la plusvàlua del canvi de titularitat del Caprabo, però continuem devent gairebé 400.000 € amb factures que no tenen consignació al pressupost (extrajudicials). Això vol dir que en el proper pressupost per l’any 2010 s’hauran de preveure per poder pagar-les, si enguany no hi han majors ingressos, difícil en  temps de crisi econòmica.

Encara tenim un deute acumulat de 1.800.000 € que representa el 33% del màxim permès, que per vilatà representa uns 400 € aproximadament. Com que a tots ens afecta la situació actual de crisi econòmica, l’equip de govern va perdre una gran ocasió per rebaixar-se el sou que cobren, 500 € nets al mes, quan es van aprovar els pressupostos per enguany, recordeu que se l’havien augmentat abans entre un 20% i 30%, respecte a la majoria dels anteriors. En canvi els membres de l’oposició; per iniciativa d’ERC-AM van plantejar no cobrar per assistència als patronats, ajudant a que les arques municipals tinguessin un respir, ara ja estan extingits i per tant ja no cobrem per anar als consells sectorials, substitutius dels patronats.

Perquè tingueu una idea del sacrifici que representa als regidors de l’oposició us diré que hem passat de cobrar una mitjana l’any 2008 de 300 € a una de 200 € nets al mes enguany, hi hauran mesos que cobrarem al voltant dels 100 €. Ens queden 2 anys difícils de legislatura i espero i desitjo que l’Ajuntament no pateixi econòmicament, però us vull recordar que els pressupostos d’enguany penjen dels ingressos extraordinaris de mig milió d’euros que han de venir de la urbanització nova a Brises del Mar.

Josep Maria Alasà i Maduell
Portaveu Grup Municipal d’ERC-AM